Com que el club no havia programat ninguna eixida per al passat diumenge, algúns membres acompanyats per altra gent, varem decidir fer una expedició a la Segaria, lloc que no tenim massa llunt i que ningú de nosaltres coneixia. Agraim a Ana i a Rafa que varen fer-nos de guia per a ensenyar-nos aquest lloc que sense cab dubte tornarem a visitar, ja que ens quedaren algunes coses per vorer, degut a que per motius de seguritat, decidirem no pujar al pic, la serra estava massa banyada com per a arriesgar-se a pujar, però tornarem.
La primera pujada es espectacular, en pocs metres fem un bon desnivell, com podeu apreciar en les fotos que adjuntem.
Una vegada ja dalt,la vista és impresionant, no es pot imaginar que una serra que aparenment pareix que no hi ha res les vistes que te, contant en que el dia no era massa clar i depenent del moment apreciavem certes coses que al cab de una estona ja no podiem vorer, degut a que la boira no ens deixava apreciar.
Es hora d´esmorzar i baixem a la font per a esmorzar i agafar forces, perque encara ens queda una bona estona. Amb un poc d´esforç , ja que la pedra esta massa banyada i relliscosa aconseguim aplegar baix , es fem el bocata i el cafenet que Maite com ens té acostumbrat ens porta, i tornem a fer una xicoteta pujada fins a les antenes .
Baixem passant per el poble iberic, que no sabem massa bé com ubicar-lo. El que crida molt l´atenció, és que la majoria del trajecte és fa passant per mig de lo que en el seu moment seria una sequia de canalització de l´aigua.
 |
Aci teniu dos cabretes amb totes les altres
|
Una vegada hem arribat al lloc d´eixida, com que encara ens haviem quedat en ganes, decidim fer una altra ruta, que ens porta al nas, i que per a fer-la torner a fer la primera pujada, un poquet més depresa que la primera vegada, però que ens deixa unes vistes molt diferent a les vistes abans.
Aconseguim arribar al nas, i de baixada ens arrimém a vorer la cova.L´única valenta que s, atreveix a entrar un tram dins la cova es Maite,que ens diu .... bé que siga ella qui vos conte el que veu dins.
Ja es hora de tornar cab a casa que ja s´ha fet de hora i el dinar està per fer, a més a més el temps ja ens diu que o ens en anem o ja no espera més, te que deixar caurer unes quantes gotes, així es que com som molt creguts fem cas i tornem cab a casa, aixó si amb un cuquet que ens diu que tornarem per a fer una altra vegada aquesta ruta i la pujada al pic que no puguerem fer el diumenge.
